D’acord amb el el calendari, feia gairebé cinc anys que en aquest bloc no s’hi escribía ni una sola paraula. Vaig sortir a comprar tabac i probablement vaig entrar en alguna mena de distorsió espai-temporal.

Ara ja no fumo, la crisi mundial s’ha fet crónica i tot és cada cop més estrany. Uns s’agiten, altres s’indignen i ,el que encara és pitjor, la majoria fa veure que tot continua igual i xiula, i a més desafinant.

Per a situar-me escriuré coses en aquest bloc. Escriure m’ajuda a pensar i de passada a compartir la perplexitat, a falta de poder compartir uns vinets, que sería el que em vindria més de gust.

Per a començar els voldria parlar d’una piconadora. Si en volen saber més poden apretar el botó que tanca aquest espai. No saltaran pels aires, els hi ho prometo.