La Piconadora

Habitualment es fa servir per a asfaltar carrers i carreteres, però la seva versió bonsai aplana l’herba dels camps de golf per a que jubilats d’or, taurons de les finances i delinqüents de volada hi trobin a punt els seus green i hi puguin fer tractes milionaris mentre imiten en Tiger Woods..

Té una estructura molt senzilla: és un gran dipósit cilíndric emplenable, amb una capacitat de 50 litres d’aigua -l’equivalent de 50kg- que s’arrossega per mitjà d’una gran nansa. En algun moment a algú se li va acudir que també es podia fer servir com a imprempta i, seguint el descobriment, la il·lustradora Clara-Iris Ramos se’n va procurar un  per a imprimir una revista de gran format. Molt partidària de fer-ho fàcil, decidí que el suport seria de tela y las planxes xilografíes. Per a subministrar-li energia va tirar mà de la increible potència de rems de les dones d‘Espai Brut de Barcelona, auténtiques amazones del rodet.

Així va nèixer La Piconadora  una publicació destinada a posar imatge a les vergonyes socials que tan sovint neixen als camps de golf. Per exempe la mort d’un migrant. Una pilota llençada als núvols o al forat, pot ser el pròleg d’un negoci que arruïna un camperol africà, i l’obliga a anarse’n de la seva terra, el llença al mar i, si no s’hi ofega, el porta a un país on el tanquen per il·legal, emprenyador i fosc de pell. És el que li va passar a Idrissa Diallo, possiblement nascut a Guinea Conakry i mort d’una estranya aturada cardiaca al Centre d’Internament d’Extrangers de Barcelona la nit de Reis de 2012.

Però aquest mateix artefacte que aplana el camí de l’ignomínia, pot servir per a conservar la memòria de les seves víctimes: així és que la portada de La Piconadora reprodueix el rostre d’Idrissa amb un text que diu en francès: “Somrient abans de trobar la mort al Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona, ciutat de les meravelles”. I la contraportada aclareix encara més la filosofía de la publicació: “Les revolucions es fan amb plom”. Evidentment el dels tipus mòbils; ho aclarim per si la seva imaginació malaltissa li havia fet entendre una atra cosa.